WEBQUEST LA TERRA

Amics i amigues!!

Aqui teniu la nostra Webquest de La Terra. Es tracta d'una eina de treball per uns alumnes de Cicle Superior en una escola de Primària, en la qual se'ls dóna una sèrie d'instruccions i de matreial perquè puguin treballar d'una manera diferent, organitzada i divertida. Com a futurs educadors creiem que és una eins molt útil i senzilla d'utilitzar, molt dinàmica pels alumnes, ja que alhora que realitzen els treballs de la matèria també utilitzen les noves tecnologies ( les TIC).

És un treball que vam haver de fer de pràctiques de l'assignatura i el volem compartir amb vosaltres, és molt divertida si hi voleu donar un cop d'ull!

Esperem que us agradi!!

https://sites.google.com/site/webquestlaterra/home

Els nens i nenes conviuen millor que els adults?

Aquesta pregunta sembla simple, però si ens parem a pensar-la un moment veiem que no ho és tant.

A vegades creiem que els nens viuen al seu món petit i de colors, que no tenen problemes ni preocupacions, que tot és molt bonic, però realment no és així. Tots hem sigut nens i nenes i tots teniem els nostres problemes, que segurament ara veurem com tonteries, però en el seu moment van ser molt importants per nosaltres. Recordeu quan us enfafaveu amb els amics? era un GRAN PROBLEMA! El fet de que no et deixin jugar, d'enfadar-te amb ells, alhora de fer amics nous en un lloc nou... en moltes ocasions ens ha passat això. Encara que no ho sembli totes aquestes petites coses són petites convivències també, en major o menor grau. Els nens i nenes reflexen els problemes de convivència que tenen els adults.

Tot i això els nens i nenes en moltes ocasions es comporten millor que els adults, ja que moltes vegades no tenen cap problema per adaptar-se, per fer nous amics, independentment d'on siguin i quina llengua parlin. En canvi els adults no ho fem això, sóm molt més reservats, protectors de les nostres coses i dels nostres, entre d'altres.

En els grups de nens també hi ha qui mana més, qui sempre creu, a qui no volen mai... i això és conviure per ells.

Suposo que responent a la pregunta de si conviuen millor els nens i nenes podriem dir que des d'un punt de vista adult si, però des del seu món no, en absolut.

Com a reflexió personal crec que moltes vegades hauriem de prendre exemple dels nens i nenes i de com es comporten perquè com a adults hem oblidat molts modals i moltes maneres de convbiure que són simples i no tant complicades com les veiem.

Video sobre la convivència

Cerca’n per la xarxa hem trobat un vídeo bastant interessant sobre el tema que tractem en aquest bloc. És un vídeo sobre la convivència, però en aquest cas Pixar ens ha volgut parodiar aquest terme amb l’aparició d’uns ocells molt entranyables.

Mireu-lo segur que us divertiu a la vegada que apreneu!! És bastant curiós!!

Es necessària la convivència per aprendre ¿?¿

Bé amics, amb aquesta nova entrada al bloc, intentarem donar resposta a una altre qüestió relacionada amb la convivència.

Realment sembla que la paraula convivència i el terme aprendre estan molt relacionades  entre elles. Nosaltres i segurament la majoria de gent pensarà que un dels fets que facilita l’aprenentatge és la convivència diària amb la societat, ja que, al fet d’escoltar, de parlar i de relacionar-nos amb la població,  fa que cada dia s’adquireixin més coneixements.

El fet d’adquirir nous aprenentatges mitjançant  la convivència diària, sembla estar relacionat amb un aprenentatge més popular, “més de carrer” . Però realment aquest tipus d’aprenentatge ha sigut el que ha facilitat que avui en dia puguem estar estudiant molts dels fets històrics i llegendaris de l’antiguitat.  

Un altre punt ha destacar és que les persones som diferents, entre d’altres per la nostre manera de conviure. I això, és en part adquirit per el que observem, per el nostre entorn. Per exemple no és comporta igual una persona d’una tribu africana que una persona del nostre entorn. No ens comportem igual, per el simple fet de que tenim costums diferents, i aquestes costums són adquirides, són apreses.

Per tant podríem dir, que si que és necessària la convivència perquè les persones puguem seguir aprenent. Ja que amb aquests exemples i molts més que ens trobem en la nostre vida quotidiana, podem observar que de manera directa i també indirecta les persones aprenem de la convivència.  

¿Com afecta una mala convivència en un entorn?

És evident que l'ésser humà com a espècie té tendència a la socialització. Totes les persones (excepte algunes amb trastorns psicològics) ens relacionem les unes amb les altres. En definitiva, creem entorns en els quals hem de conviure. Tenim la necessitat de rodejar-nos amb un cercle que inclou una escala que va des de coneguts, passant per les amistats i que arriba fins a relacions molt íntimes i consolidades.

A vegades, però, per circumstàncies físiques, hormonals o psicològiques, les relacions que establim amb aquestes persones amb les quals convivim es trenquen. Això té greus conseqüències com la marginació de l'individu, el sentiment de solitud, depressions i, fins i tot, agressivitat i odi envers els altres. També comporta l'inici de noves amistats amb gent que potser no és la més adequada o que no encaixa tant amb la nostra verdadera manera de ser.

Endintsant-nos en l'educació, una mala convivència pot provocar baralles i mal comportaments entre els grups d'una classe, no tenir un rendiment màxim a les aules, etc.

No s'ha de permetre això. No és res que ja no estigui inventat, inclús sona a tòpic, però des de petits hem d'insistir constantment en la importància que té portar-se bé amb tothom, el respecte per als altres i, sobretot, el treball en equip!

Hola estimats lectors!

L'entrada d'avui parla sobre un tema treballat a classe, el ciberassetjament. L'enllaç del PowerPoint que us adjuntem aniria dirigit a nens i nenes que tinguessin entre 11 i 13 anys.

Què? Qui? Com?

Us expliquem què és exactament el ciberassetjament (o cyberbulling), de quina forma es manifesta i els tipus que hi han, qui intervé en les accions que es duen a terme, advertim les conseqüències que comporta, i finalment, volem alertar a les noves generacions de que creixin fent un bon ús de les noves tecnologies.

Ciberassetjament

View more presentations from convivenciaquatre

Com aconseguir una bona convivència ???????

Podem pensar, que aquesta pregunta té moltes maneres de ser contestada, ja que, la societat té diferents punts de vista, i com és lògic no tothom creu que existeix una mateixa manera de conviure mundialment acceptada.

I és per això que alhora de contestar a aquesta pregunta hem cregut convenient escriure sobre el que creiem nosaltres que és una bona manera de conviure. Però de totes maneres quan ja haguem desplegat el ventall d’opinions del grup, ens seria d’una gran satisfacció que vosaltres compartíssiu al bloc la vostra crítica sobre el tema tractat.

I ara sí, desprès d’haver-nos “enrotllat més que les persianes”, contestarem la pregunta formulada per nosaltres mateixos.

Una bona convivència s’aconsegueix si la societat que ens envolta està disposada a respectar-nos com a persones. També és important que la població sàpiga retindra i expressar les emocions d’una manera controlada. Una bona manera de viure també pot ser ajudar als altres, és a dir, col·laborar,  participar i tenir la capacitat de saber el que és necessari en cada moment.

Podríem dir moltes altres maneres de conviure, aquestes són les que la majoria coneixem. Però tot i que sentim parlar d’elles i ens han ensenyat, o ens han educat per dur-les a terme, moltes d’elles no és compleixen, ja sigui, per l’egoisme de les persones o bé per el capitalisme que ens envolta als països desenvolupats.

Perquè saber conviure no només és portar-se bé amb la família i ajudar el veí pesat. Sinó que és molt més, i la majoria de les vegades no és té en conte.  La mala convivència d’un sector determinat, i les seves decisions poden arribar a afectar no només a aquell grup, sinó a tota la societat.

Per exemple, un cas molt concret. La societat en general, no està convivint bé a nivell mundial. Però perquè? us preguntareu. Doncs molt fàcil. La nostre societat és de consum, i tothom vol comprar els productes el més barat possible, però quan els comprem no pensem com han estats fets, malgrat que tothom ho sap.

Perquè aquell producte ens hagi costat 50 cèntims més barat, una persona en un país subdesenvolupat ha hagut de treballar durant moltes hores, amb unes condicions lamentables i amb un sou miserable. Però malgrat tot, malgrat saber-ho nosaltres continuem comprant aquests productes. Si i teniu raó que hem de fer, una persona sola no i pot fer res. Si però si fem boicot, ens solidaritzem i sobretot no ho comprem, a lo millor aquesta gent podrà millorar la seva manera de viure. I si sembla estrany però aquesta seria una bona manera de conviure, SOLIDARITZAR-NOS.  

Podeu pensar que tota la culpa la tenen els fabricants perquè són ells els que busquen mà d’obra barata, però també som nosaltres els que comprem els productes.

Un altre exemple, més proper és la manera en que convivim amb la raça gitana. EL fet de marginar aquesta part de la societat, bé de molt lluny, fa segles que és així, però malgrat que convivim amb ells no i convivim d’una manera bona.

O per exemple, amb els immigrants, tampoc convivim amb ells d’una bona manera.

Bé podríem treure molts exemples, però el que està clar és que trobar una bona manera de conviure és difícil, però no impossible. Hem de començar per mirar-nos a nosaltres mateixos i veure el que podem canviar i que és el que podem aportar nosaltres a la societat. I sobretot hem de començar per abandonar els prejudicis, l’egoisme i el benestar individual, per cercar una millor vida, una millor convivència per a tothom, siguem pobres o rics, siguem negres o blans, siguem guapos o lletjos, siguem intel·ligents o no tant, siguem d’un país desenvolupat o d’un no desenvolupat, etc. 

WEB 2.0

Bones!!

El passat dimarts dia 28 vam tenir el l'oportunitat i el plaer de rebre una classe de la professora Gabriella Grossek, de Romania.

Aquesta ens va introduir al món de les noves tecnologies, les que ja coneixem i algunes que no coneixíem, però des d'un altre punt de vista. Ens va voler fer entendre com podem fer ús d'aquestes noves tecnologies en l'àmbit educatiu. Per exemple com introduir Facebook o Twitter a l'aula, o Titanpad per poder treballar i conversar en grup, entre molts altres.

La WEB 2.0 consisteix en la segona generació d’Internet. És a dir, abans, només érem lectors de les pàgines web, simples lectors de d’informació que hi havia penjada, en canvi ara, en podem ser participants i creadors. Aquest és el gran salt cap a noves eres tecnològiques, que un mateix pugui dir el que pensa i afegir-hi nova informació. En l'àmbit educatiu són molt bones eines, perquè cada vegada més els estudiants han de ser els protagonistes de les aules, i ser sers actius; han de participar amb els educadors per poder créixer molt més junts, tant uns com els altres, i és a partir d'aquestes noves eines que ho podem fer.

A part de la classe teòrica de la professora Gabriella, en la pràctica també ens va ensenyar moltes eines noves per poder fer més gran el nostre blog, com per exemple programes per penjar power points , webs que ens ajuden a crear vídeos  més dinàmics, entre altres eines molt interessants.

Va ser molt profitós i agradable haver gaudit d'aquesta sessió amb aquesta professora romanesa, i també ens va anar bé que ens fes la classe en anglès, així el comencem a practicar una mica tots que ens convé!

Què és la convivència?

Com és lògic i racional, abans de parlar sobre convivència hem de saber quin és el seu significat en tots els sentits de la paraula.

Segons la mestra Rosario Vera Peñaloza: “Ninguna persona puede vivir aislada. Necesita de los otros para dar sus primeros pasos, abrigarse, obtener educación, comer y, sobre todas las cosas, amar.  Convivir es eso, vivir con los otros, en armonía. Es algo que cada uno tiene que aprender desde que nace para que su vida y la de quienes lo rodean sea más agradable.  Claro que vivir con los otros no es asunto sencillo. Significa estar entre seres que piensan y sienten distinto que uno. Pues de eso se trata la convivencia: de aceptar la diversidad y, a partir del diálogo y el respeto, dar respuesta a las necesidades de todos.”.

El catedràtic de filosofia Josep Maria Terricabras de la Universitat de Girona argumenta que: “En primer lloc, convé no confondre la  coexistència amb la convivència. De fet, la  coexistència és la capacitat de viure els uns al costat dels altres sense agredir-se. Aquesta sembla una condició bàsica i necessària per a la  convivència, però no pas una condició suficient  perquè ja hi hagi convivència. Perquè la convivència no és la  simple juxtaposició o acumulació (pacífica) de ciutadans, sinó que suposa l’existència  de determinades relacions entre ells”.

Nosaltres no hem volgut ser menys i també hem pensat una definició per la convivència. Segons les nostres ments privilegiades, per poder tenir una bona convivència hem d’aprendre, per començar a respectar companys i aprendre a ser respectats. A partir d’aquí ens hem de saber adaptar a la societat en la que vivim, a les seves costums i maneres d’actuar. També hem d’aprendre a compartir la nostra vida i la nostra cultura amb les persones del nostre entorn i les nouvingudes i al revés, ja que si ens tanquem en nosaltres mateixos, la convivència és molt més difícil. Forma part de molts aspectes de la nostra vida: dins la família, amb els amics, a l’escola, al carrer, amb els nouviguts, etc.

Convivència és una paraula important i significativa en el món actual, ja que és un mot clau perquè hi hagi germanor arreu i, avui en dia, la necessitem. 

Presentació.

Hey!

Som el grup que tractarà la paraula convivència. El grup està format i consolidat per la Cristina Fortuny, la Laura Aguiló, la Montse Fuguet i el Pere Gené.

Benvinguts al nostre blog i esperem que us ajudi a aprendre a conviure!