¿Com afecta una mala convivència en un entorn?

És evident que l'ésser humà com a espècie té tendència a la socialització. Totes les persones (excepte algunes amb trastorns psicològics) ens relacionem les unes amb les altres. En definitiva, creem entorns en els quals hem de conviure. Tenim la necessitat de rodejar-nos amb un cercle que inclou una escala que va des de coneguts, passant per les amistats i que arriba fins a relacions molt íntimes i consolidades.

A vegades, però, per circumstàncies físiques, hormonals o psicològiques, les relacions que establim amb aquestes persones amb les quals convivim es trenquen. Això té greus conseqüències com la marginació de l'individu, el sentiment de solitud, depressions i, fins i tot, agressivitat i odi envers els altres. També comporta l'inici de noves amistats amb gent que potser no és la més adequada o que no encaixa tant amb la nostra verdadera manera de ser.

Endintsant-nos en l'educació, una mala convivència pot provocar baralles i mal comportaments entre els grups d'una classe, no tenir un rendiment màxim a les aules, etc.

No s'ha de permetre això. No és res que ja no estigui inventat, inclús sona a tòpic, però des de petits hem d'insistir constantment en la importància que té portar-se bé amb tothom, el respecte per als altres i, sobretot, el treball en equip!