martes, 18 de octubre de 2011

¿Com afecta una mala convivència en un entorn?

És evident que l'ésser humà com a espècie té tendència a la socialització. Totes les persones (excepte algunes amb trastorns psicològics) ens relacionem les unes amb les altres. En definitiva, creem entorns en els quals hem de conviure. Tenim la necessitat de rodejar-nos amb un cercle que inclou una escala que va des de coneguts, passant per les amistats i que arriba fins a relacions molt íntimes i consolidades.
A vegades, però, per circumstàncies físiques, hormonals o psicològiques, les relacions que establim amb aquestes persones amb les quals convivim es trenquen. Això té greus conseqüències com la marginació de l'individu, el sentiment de solitud, depressions i, fins i tot, agressivitat i odi envers els altres. També comporta l'inici de noves amistats amb gent que potser no és la més adequada o que no encaixa tant amb la nostra verdadera manera de ser.
Endintsant-nos en l'educació, una mala convivència pot provocar baralles i mal comportaments entre els grups d'una classe, no tenir un rendiment màxim a les aules, etc.
No s'ha de permetre això. No és res que ja no estigui inventat, inclús sona a tòpic, però des de petits hem d'insistir constantment en la importància que té portar-se bé amb tothom, el respecte per als altres i, sobretot, el treball en equip!

lunes, 17 de octubre de 2011

Hola estimats lectors!

L'entrada d'avui parla sobre un tema treballat a classe, el ciberassetjament. L'enllaç del PowerPoint que us adjuntem aniria dirigit a nens i nenes que tinguessin entre 11 i 13 anys.

Què? Qui? Com?

Us expliquem què és exactament el ciberassetjament (o cyberbulling), de quina forma es manifesta i els tipus que hi han, qui intervé en les accions que es duen a terme, advertim les conseqüències que comporta, i finalment, volem alertar a les noves generacions de que creixin fent un bon ús de les noves tecnologies.

domingo, 2 de octubre de 2011

Com aconseguir una bona convivència ???????


Podem pensar, que aquesta pregunta té moltes maneres de ser contestada, ja que, la societat té diferents punts de vista, i com és lògic no tothom creu que existeix una mateixa manera de conviure mundialment acceptada.
I és per això que alhora de contestar a aquesta pregunta hem cregut convenient escriure sobre el que creiem nosaltres que és una bona manera de conviure. Però de totes maneres quan ja haguem desplegat el ventall d’opinions del grup, ens seria d’una gran satisfacció que vosaltres compartíssiu al bloc la vostra crítica sobre el tema tractat.
I ara sí, desprès d’haver-nos “enrotllat més que les persianes”, contestarem la pregunta formulada per nosaltres mateixos.
Una bona convivència s’aconsegueix si la societat que ens envolta està disposada a respectar-nos com a persones. També és important que la població sàpiga retindra i expressar les emocions d’una manera controlada. Una bona manera de viure també pot ser ajudar als altres, és a dir, col·laborar,  participar i tenir la capacitat de saber el que és necessari en cada moment.
Podríem dir moltes altres maneres de conviure, aquestes són les que la majoria coneixem. Però tot i que sentim parlar d’elles i ens han ensenyat, o ens han educat per dur-les a terme, moltes d’elles no és compleixen, ja sigui, per l’egoisme de les persones o bé per el capitalisme que ens envolta als països desenvolupats.
Perquè saber conviure no només és portar-se bé amb la família i ajudar el veí pesat. Sinó que és molt més, i la majoria de les vegades no és té en conte.  La mala convivència d’un sector determinat, i les seves decisions poden arribar a afectar no només a aquell grup, sinó a tota la societat.
Per exemple, un cas molt concret. La societat en general, no està convivint bé a nivell mundial. Però perquè? us preguntareu. Doncs molt fàcil. La nostre societat és de consum, i tothom vol comprar els productes el més barat possible, però quan els comprem no pensem com han estats fets, malgrat que tothom ho sap.
Perquè aquell producte ens hagi costat 50 cèntims més barat, una persona en un país subdesenvolupat ha hagut de treballar durant moltes hores, amb unes condicions lamentables i amb un sou miserable. Però malgrat tot, malgrat saber-ho nosaltres continuem comprant aquests productes. Si i teniu raó que hem de fer, una persona sola no i pot fer res. Si però si fem boicot, ens solidaritzem i sobretot no ho comprem, a lo millor aquesta gent podrà millorar la seva manera de viure. I si sembla estrany però aquesta seria una bona manera de conviure, SOLIDARITZAR-NOS.  
Podeu pensar que tota la culpa la tenen els fabricants perquè són ells els que busquen mà d’obra barata, però també som nosaltres els que comprem els productes.
Un altre exemple, més proper és la manera en que convivim amb la raça gitana. EL fet de marginar aquesta part de la societat, bé de molt lluny, fa segles que és així, però malgrat que convivim amb ells no i convivim d’una manera bona.
O per exemple, amb els immigrants, tampoc convivim amb ells d’una bona manera.
Bé podríem treure molts exemples, però el que està clar és que trobar una bona manera de conviure és difícil, però no impossible. Hem de començar per mirar-nos a nosaltres mateixos i veure el que podem canviar i que és el que podem aportar nosaltres a la societat. I sobretot hem de començar per abandonar els prejudicis, l’egoisme i el benestar individual, per cercar una millor vida, una millor convivència per a tothom, siguem pobres o rics, siguem negres o blans, siguem guapos o lletjos, siguem intel·ligents o no tant, siguem d’un país desenvolupat o d’un no desenvolupat, etc.