Com és lògic i racional, abans de parlar sobre convivència hem de saber quin és el seu significat en tots els sentits de la paraula.
Segons la mestra Rosario Vera Peñaloza: “Ninguna persona puede vivir aislada. Necesita de los otros para dar sus primeros pasos, abrigarse, obtener educación, comer y, sobre todas las cosas, amar. Convivir es eso, vivir con los otros, en armonía. Es algo que cada uno tiene que aprender desde que nace para que su vida y la de quienes lo rodean sea más agradable. Claro que vivir con los otros no es asunto sencillo. Significa estar entre seres que piensan y sienten distinto que uno. Pues de eso se trata la convivencia: de aceptar la diversidad y, a partir del diálogo y el respeto, dar respuesta a las necesidades de todos.”.
El catedràtic de filosofia Josep Maria Terricabras de la Universitat de Girona argumenta que: “En primer lloc, convé no confondre la coexistència amb la convivència. De fet, la coexistència és la capacitat de viure els uns al costat dels altres sense agredir-se. Aquesta sembla una condició bàsica i necessària per a la convivència, però no pas una condició suficient perquè ja hi hagi convivència. Perquè la convivència no és la simple juxtaposició o acumulació (pacífica) de ciutadans, sinó que suposa l’existència de determinades relacions entre ells”.
Nosaltres no hem volgut ser menys i també hem pensat una definició per la convivència. Segons les nostres ments privilegiades, per poder tenir una bona convivència hem d’aprendre, per començar a respectar companys i aprendre a ser respectats. A partir d’aquí ens hem de saber adaptar a la societat en la que vivim, a les seves costums i maneres d’actuar. També hem d’aprendre a compartir la nostra vida i la nostra cultura amb les persones del nostre entorn i les nouvingudes i al revés, ja que si ens tanquem en nosaltres mateixos, la convivència és molt més difícil. Forma part de molts aspectes de la nostra vida: dins la família, amb els amics, a l’escola, al carrer, amb els nouviguts, etc.
Convivència és una paraula important i significativa en el món actual, ja que és un mot clau perquè hi hagi germanor arreu i, avui en dia, la necessitem.
